Entre caçoles

Entre caçoles. Ordesa, 7/08/2004. Josep Palomé

Ella la veu acostar-se.

Ha caminat tres hores per a pujar des del canyó d’Añisclo fins al refugi de Góriz, empaitada per núvols carregats de calamarsa. Però no hi dormirà pas al refugi farcit de botes humides i roncs d’excursionistes vençuts. Més enllà ha trobat la cova seca i confortable on s’estirarà dins del sac de dormir i des d’on podrà veure les pampallugues que la vindran a veure quan hagi escampat.

Les carmanyoles, que han servit per a cuinar els espaguetis de sobre, reposen ara netes sobre els rocs amuntegats que cuirassen l’entrada de la cova. Les ha rentat aprop del rierol que s’escampa vall enllà, nerviós com ella en veure el cel impacient per abraonar-se damunt de prats i camins.

Dins del polar, la capelina i els pantalons de muntanya, ella espera la son que dugui els peus cansats a dins del sac. I mentre l’espera, amb la mirada fita a l’horitzó, veu pujar dos muntanyencs tardans que ja no seran a temps d’arrecerar-se enlloc.

Perque la tempesta s’acosta. Ella la veu acostar-se.

Ordesa 2004, Josep Palomé, juliol de 2004 (Fotografies: Josep Palomé. Música: Ghost Dance - Patti Smith)