L'home de Saint-Nazaire
Etiquetes:
Fotografia,
Música
Tot just ficat al llit i abraçat al coixí, un nen plorava a les nits. Tenia nou anys i encara resava. Xiuxiuejava les frases tan ben apreses que caminaven soles, sense perdre’s cap a l’amén tot i que damunt d'elles volava la certesa de que cap cel s’obria quan la mort arribava.
Molts anys després, aquell nen és un vell que fuig de la calor de l’estiu passant les tardes a la basílica de Saint-Nazaire, a Carcassona, on mai no ha resat. Envoltat per ombres de turistes que disparen flashos a columnes i vitralls, l’ambient fosc i frescal del romànic porta a l’home a un son profund. Ja no ha tornat a creure en Déu. Tampoc ha fet seus altres remeis per a omplir el buit que l’angoixava fa gairabé vuitanta anys. No reencarnacions ni transformacions. I malgrat tot, dorm.
Potser somia.
Molts anys després, aquell nen és un vell que fuig de la calor de l’estiu passant les tardes a la basílica de Saint-Nazaire, a Carcassona, on mai no ha resat. Envoltat per ombres de turistes que disparen flashos a columnes i vitralls, l’ambient fosc i frescal del romànic porta a l’home a un son profund. Ja no ha tornat a creure en Déu. Tampoc ha fet seus altres remeis per a omplir el buit que l’angoixava fa gairabé vuitanta anys. No reencarnacions ni transformacions. I malgrat tot, dorm.
Potser somia.
Plegant veles. Dusminguet
Entrades
